La vida en un xip

Diumenge 18 de Febrer de 2007 arrossegaré aquesta andròmina durant 21 kM. No puc explicar-vos res més, pq encara no ha passat.

Desitjeu-me sort, o no.

Si només fos un intercanvi cultural, ja en tindria prou… la lluna, la llar de foc, una guitarra… hi ha dies que el guió no l’escriu ningú, però tothom el disfruta… un amic atura el temps… i el núvol blanc és on més m’agrada… no és fácil obrir la fruita de l’amistat i treure’n una estrella… i creure que som exploradors que sobreviurien sobre la gespa d’un paradís inventat… en unes hores, la volta al món… o potser només hem fet el pi… i hem rigut fins abraçar-nos…

Gràcies amics.